ORIGEN I EVOLUCIÓ DE LES TIC I ENTORNS PERSONALS D'APRENENTATGE

 

ORIGEN I EVOLUCIÓ DE LES TIC

              Anem a començar parlant sobre l´origen de les TIC, però abans és fonamental conèixer el concepte de “construccionisme” que vol dir que l´aprenentatge és particularment efectiu quan es construeix alguna cosa que ha d´arribar a uns altres.

                                                                                                                         
Una vegada introduït aquest terme, hem de fer referència a Seymour Papert, un pioner de la intel·ligència artificial, inventor del llenguatge de programación Logo el 1968.

També cal destacar les següents dades:

El 1984, Stevs Jobs crea l´Apple Macintosh 128K.

El 1985, es posen en marxa els projectes “Atenea” i “Mercurio” amb la finalitat d´introduir racional i paulatinament l´ordinador i el vídeo a l´educació primaria i secundaria.

El 1988, es duu a terme el Programa de Noves Tecnologies de la Informació i Comunicació (P.N.T.I.C).

El 1998, es va estrenar en Internet el buscador Google.

El 2000, es va fundar el Centre Nacional d´Informació i Comunicació Educativa (C.N.I.C.E).

El 2003 es va crear la web 2.0.

Una vegada creada la web 2.0 l´any 2003, van anar sortint diverses eines com per exemple les wikis, els blogs, els agregadors de notícies, els marcadors socials, els serveis en el núvol i les xarxes socials.

  

 A continuació, anem a esmentar algunes qüestions crítiques principals com per exemple: la privacitat; la propietat, on trobem la Licencia Creative Commons; la bretxa generacional, on els alumnes “nadius digitals” superen en competència tecnologógica als professors “immigrants digitals”; i per últim els interessos econòmics, on les inversions i les innovacions tecnològiques en educació van per darrere de les existents en el món de l´oci, l´economia i altres sectors. També trobem la bretxa digital económica.

Es necessari fer ús de noves eines i alfabetitzacions, ja que la competència digital no és suficiente. L´alfabetització digital, multimèdia o logística implica la suma de tres dimensions, la tecnològica o instrumental, la crítica-reflexiva i la creativa i participativa.

En quant a les competències digitals per a educadors, les principals són: el compromís profesional; els continguts digitals; l´ensenyament i l´aprenentatge; l´avaluació i la retroalimentació;      l´empoderament de l´alumnat; i el desenvolupament de la competència digital de l´alumnat.

Cal destacar el model TPACK, que va ser desarrollat entre els anys 2006 i 2009 pels professors Punya Mishra y Mattew J.Koehler. Aquest model es basa en una proposta per a integrar les tecnologies en l´educació mitjançant la combinación de tres variables: el contingut, la pedagogia i la tecnologia.

              Per últim, anem a esmentar 8 grans idees del Laboratori d´Aprenentatge Constructivista per Seymour Papert i anem a donar resposta a una gran pregunta com és la de, com integrar les TIC en la pràctica educativa?

Per una banda, la pregunta té una resposta molt fàcil, el model SAMR.

S-SUBSTITUIR: La tecnologia no afegeix valor a la tasca, podría haver-se fet igual sense ella. Implica la millora mitjançant la comprensió i l´anàlisi.

A-AUGMENTAR: La tecnologia afegeix valor a la tasca, però no genera canvis metodològics.

Implica la millora mitjançant l´aplicació i la comprensió.

M-MODIFICAR: La tecnologia permet un redisseny significatiu de les activitats d´aprenentatge.

Implica la transformación mitjançant l´avaluació i       l´anàlisi.

R-REDEFINIR: La tecnologia permet crear noves activitats. Canvi metodològic.

Implica la transformación mitjançant la creació i          l´avaluació.


              Per altra banda, aquestes són les 8 grans idees del Laboratori d´Aprenentatge Constructivista per Seymour Papert:

1. Aprendre fent.

2. La tecnologia com material de construcció.

3. Diversió difícil.

4. Aprendre a aprendre.

5. Prendre el temps adequat per al treball.

6. No pots fer les coses bé sense haver-les fet mal.

7. Fes tu mateix el que fas que els teus estudiants facen.

8. Conèixer informació sobre la tecnologia digital es tan important com saber llegir i escriure.



ENTORNS D´APRENENTATGE PERSONAL 

Els Entorns d´Aprenentatge Personal (PLE), poden contemplar-se desde dues perspectives.

Si ens fixem en la perspectiva tecnológica, és un conjunt d´aplicacions o serveis basats en la web agrupats en un o diversos susbsistemes, que cada individu utilitza per dirigir el seu aprenentatge.

En canvi, si ens fixem en la perspectiva pedagógica, podem dir que és una manera d´aprendre fent ús de les noves tecnologies (processos, estratègies, competències).

              A continuació, anem a parlar de les seues característiques, els seus components y les seues bases pedagógiques.

              En primer lloc, les principals característiques d´un PLE són la personalització, la flexibilitat,    l´aprenentatge permanente, l´aprenentatge entre iguals, l´arquitectura descentralitzada i l´espai obert.

              En segon lloc, en cuant als components d´un PLE trobem les exploracions, l´expressió i               l´intercanvi; tots amb mecanismes, eines i activitats que a continuació vaig a esmentar.

Les exploracions consisteixen en llegir i accedir a la información; les eines són els boletins, els blogs, els canals de vídeo…; els mecanismes són la búsqueda, la curiositat, la iniciativa…; i les activitats són les conferències, les lectures, la revisió de titular, el visionat d´audiovisuals…

L´expressió consisteix en fer i relexionar fent; les eines són els blogs, els quaderns de notes, els canals de vídeo, els llocs de publicacions de presentacions visual, les pàgines webs…; els mecanismes són la síntesi, la reflexió, l´organització, l´estructuració…; i les activitats són la creació d´un diari de treball, la creació d´un mapa conceptual, les publicacions de vídeos propis…

L´intercanvi consisteix en compartir i reflexionar en comunitat, PLN; les eines són el software social, el seguimente d´activitats en red, els llocs de red social. Totes les eines amb una red social subjacent; els mecanismes són l´assertivitat, la capacitat de consense, el diàleg, la decisió…; i les activitats són trobades, reunions, fórums, discussions, congressos, claustres virtuals…


              Per últim, en quant a les bases pedagògiques trobem el constructivisme, la teoría de la complexitat, les comunitats de pràctica, el construccionisme i el conectivisme.

El constructivisme está basat en quatre principals entorns d´aprenentatge constructivistes,                       l´aprenentatge actiu, l´aprenentatge autèntic, les múltiples perspectives i l´aprenentatge col·laboratiu.

La teoría de la complexitat está formada per cuatre contextos; el context simple, amb poques variables i comportaments predictius; el context caótic, amb poques variables i comportaments impredictius; el context complicat, amb moltes variables i comportaments predictius; i el context complexe, amb moltes variables i comportaments impredictius.


Les comunitats de pràctica, basades en tres condicions fonamentals; el compromís mutu, una empresa conjunta i un repertori compartit.

El construccionisme está basat en objectes per a pensar, entitats públiques i mocromons.

El conectivisme es fonamenta en el següents principis: l´aprenentatge i el coneixement está en la diversitat d´opinions; l´aprenentatge és el procés de conectar nodes o fonts d´informació; el coneixement pot residir en dispositius no humans; la capacitat d´augmentar el coneixement és més important que el que ja se sap; i l´alimentació i manteniment de les connexions és necessària per facilitar l´aprenentatge continu.

 



Comentarios

Entradas populares