ORIGEN I EVOLUCIÓ DE LES TIC I ENTORNS PERSONALS D'APRENENTATGE
ORIGEN
I EVOLUCIÓ DE LES TIC
Anem a començar parlant sobre l´origen de les TIC, però abans és fonamental conèixer el concepte de “construccionisme” que vol dir que l´aprenentatge és particularment efectiu quan es construeix alguna cosa que ha d´arribar a uns altres.
També cal
destacar les següents dades:
El 1984, Stevs Jobs crea l´Apple
Macintosh 128K.
El 1985, es
posen en marxa els projectes “Atenea” i “Mercurio” amb la finalitat d´introduir
racional i paulatinament l´ordinador i el vídeo a l´educació primaria i
secundaria.
El 1988, es duu a
terme el Programa de Noves Tecnologies de la Informació i Comunicació
(P.N.T.I.C).
El 1998, es va
estrenar en Internet el buscador Google.
El 2000, es va
fundar el Centre Nacional d´Informació i Comunicació Educativa (C.N.I.C.E).
El 2003 es va
crear la web 2.0.
Una vegada creada la web 2.0 l´any 2003, van anar sortint diverses eines com per exemple les wikis, els blogs, els agregadors de notícies, els marcadors socials, els serveis en el núvol i les xarxes socials.
A continuació, anem a esmentar algunes qüestions crítiques principals com per exemple: la privacitat; la propietat, on trobem la Licencia Creative Commons; la bretxa generacional, on els alumnes “nadius digitals” superen en competència tecnologógica als professors “immigrants digitals”; i per últim els interessos econòmics, on les inversions i les innovacions tecnològiques en educació van per darrere de les existents en el món de l´oci, l´economia i altres sectors. També trobem la bretxa digital económica.
Es necessari fer ús de noves eines i alfabetitzacions, ja que la competència digital no és suficiente. L´alfabetització digital, multimèdia o logística implica la suma de tres dimensions, la tecnològica o instrumental, la crítica-reflexiva i la creativa i participativa.
En quant a les competències digitals per a educadors, les principals són: el compromís profesional; els continguts digitals; l´ensenyament i l´aprenentatge; l´avaluació i la retroalimentació; l´empoderament de l´alumnat; i el desenvolupament de la competència digital de l´alumnat.
Cal destacar el model TPACK, que va ser desarrollat entre els anys 2006 i
2009 pels professors Punya Mishra y Mattew J.Koehler. Aquest model es basa en
una proposta per a integrar les tecnologies en l´educació mitjançant la
combinación de tres variables: el contingut, la pedagogia i la tecnologia.
Per últim, anem a esmentar 8
grans idees del Laboratori d´Aprenentatge Constructivista per Seymour Papert i
anem a donar resposta a una gran pregunta com és la de, com integrar les TIC en
la pràctica educativa?
Per una banda, la pregunta té una resposta molt fàcil, el model SAMR.
A-AUGMENTAR: La
tecnologia afegeix valor a la tasca, però no genera canvis metodològics.
Implica la
transformación mitjançant l´avaluació i l´anàlisi.
R-REDEFINIR: La
tecnologia permet crear noves activitats. Canvi metodològic.
Implica la
transformación mitjançant la creació i l´avaluació.
Per altra banda, aquestes són les
8 grans idees del Laboratori d´Aprenentatge Constructivista per Seymour Papert:
1. Aprendre fent.
2. La tecnologia
com material de construcció.
4. Aprendre a
aprendre.
5. Prendre el
temps adequat per al treball.
6. No pots fer
les coses bé sense haver-les fet mal.
7. Fes tu mateix
el que fas que els teus estudiants facen.
8. Conèixer informació
sobre la tecnologia digital es tan important com saber llegir i escriure.
ENTORNS D´APRENENTATGE PERSONAL
Els Entorns d´Aprenentatge Personal (PLE), poden contemplar-se desde dues
perspectives.
Si ens fixem en
la perspectiva tecnológica, és un conjunt d´aplicacions o serveis basats en la
web agrupats en un o diversos susbsistemes, que cada individu utilitza per
dirigir el seu aprenentatge.
En canvi, si ens
fixem en la perspectiva pedagógica, podem dir que és una manera d´aprendre fent
ús de les noves tecnologies (processos, estratègies, competències).
A continuació, anem a parlar de
les seues característiques, els seus components y les seues bases pedagógiques.
En primer lloc, les principals
característiques d´un PLE són la personalització, la flexibilitat, l´aprenentatge permanente, l´aprenentatge entre iguals, l´arquitectura
descentralitzada i l´espai obert.
En segon lloc, en cuant als
components d´un PLE trobem les exploracions, l´expressió i l´intercanvi; tots
amb mecanismes, eines i activitats que a continuació vaig a esmentar.
L´intercanvi consisteix en compartir i reflexionar en comunitat, PLN; les eines són el software social, el seguimente d´activitats en red, els llocs de red social. Totes les eines amb una red social subjacent; els mecanismes són l´assertivitat, la capacitat de consense, el diàleg, la decisió…; i les activitats són trobades, reunions, fórums, discussions, congressos, claustres virtuals…
Per últim, en quant a les bases
pedagògiques trobem el constructivisme, la teoría de la complexitat, les
comunitats de pràctica, el construccionisme i el conectivisme.
El
constructivisme está basat en quatre principals entorns d´aprenentatge
constructivistes, l´aprenentatge actiu, l´aprenentatge autèntic, les múltiples
perspectives i l´aprenentatge col·laboratiu.
Les comunitats
de pràctica, basades en tres condicions fonamentals; el compromís mutu, una
empresa conjunta i un repertori compartit.
El
construccionisme está basat en objectes per a pensar, entitats públiques i
mocromons.
El conectivisme
es fonamenta en el següents principis: l´aprenentatge i el coneixement está en
la diversitat d´opinions; l´aprenentatge és el procés de conectar nodes o fonts
d´informació; el coneixement pot residir en dispositius no humans; la capacitat
d´augmentar el coneixement és més important que el que ja se sap; i
l´alimentació i manteniment de les connexions és necessària per facilitar
l´aprenentatge continu.
Comentarios
Publicar un comentario